traducció de Francesc Sellés
Celestografia
Els cabells li travessaren el front com un llampó
La imatge distant, entremolida, desbotada
Digues alguna cosa sobre la virilitat metàl·lica, proposà ell
Esmalt de lluna, digué ella
Com si parlara en una claror submarina i balba
La prolongada explosió òptica
És una mostra del que el forn retorna
En l’aspror de nicotina de l’espill d’ella
Ell errava com boira
Ella abaixà els ulls vers la catifa de papallones monarca
Dessecades per la gelada, polvoritzades
Allò que en un altre temps havia estat la seua imatge de la nit
Fosa amb el matí
Ara era una imatge de què?
El coll de la jaqueta d’ant d’ell,
Observà ella, se li enfosquia amb el greix dels cabells
Sembrada d’una volior d’esguits i elocutiva
I aterrida per la felicitat d’ell, es va apagar